El pasado martes entró en vigor la Orden de 31 de diciembre de 2011, publicada en el Boletín Oficial autonómico del día 6, por la que se convocan ayudas para el año en curso para el fomento del empleo y la mejora de la competitividad en el ámbito autonómico. La finalidad es fomentar la creación y el mantenimiento de puestos de trabajo en estas empresas de la economía social, e incentivar la creación y modernización de estas empresas mediante medidas que mejoren su competitividad y faciliten su consolidación. La norma concreta en el ámbito autonómico la normativa estatal de referencia, la Orden TAS/3501/2005 de 7 de noviembre.
La partida presupuestaria asignada al efecto es 955.981 euros. La tramitación se efectuará en régimen de concurrencia competitiva y el plazo para la presentación de solicitudes es de veinte días hábiles a partir del siguiente a la publicación. La autoridad administrativa laboral dispone de un plazo máximo de tres meses desde la finalización del de presentación de solicitudes para dictar y notificar la correspondiente resolución, y en caso de no hacerlo se entenderá desestimada la solicitud por silencio administrativo.
La norma prevé varios tipos diferentes de actuaciones que pueden merecer subvención. En primer lugar, nos encontramos con la incorporación de desempleados como socios trabajadores o socios de trabajo, en cuantías que oscilan entre 5.500 y 10.000 euros según cuál sea el colectivo de referencia y de mayor dificultad para su acceso al mercado de trabajo. Hay que indicar que esta subvención va dirigida no sólo a trabajadores desempleados sino también a quienes mantuvieran una relación contractual temporal con la empresa, siempre y cuando dicho contrato no dure más de 24 meses y lleve en vigor un mínimo de 6 meses desde la fecha de solicitud de la subvención. La incorporación podrá ser a tiempo completo o a tiempo parcial, previéndose en este segundo supuesto la reducción proporcional de la subvención. Al objeto de garantizar la creación de empleo y de evitar situaciones fraudulentas, la nueva incorporación deberá implicar un incremento neto del empleo sobre la media de los doce meses anteriores, y además sólo podrá formalizarla quien no haya ostentado la condición societaria en la empresa en los dos años anteriores a su incorporación como socio. Serán objeto de subvención las incorporaciones que se hayan producido entre el 22 de febrero de 2011 y la fecha de finalización del plazo de presentación de solicitudes.
En segundo término se regula la concesión de subvenciones para las inversiones que contribuyan a la creación, consolidación o mantenimiento de las cooperativas y sociedades laborales, pudiendo tratarse de subvenciones directas o bien de bonificación de intereses de los préstamos destinados a financiar aquellas. En el primer caso, podrá alcanzar hasta el 50 % del coste de adquisición de activos, con el límite de 18.000 euros por entidad. Con respecto a la subvención de intereses de préstamos, podrán ser de hasta 3 puntos del tipo de interés, sin superar la cuantía de 18.000 euros por sociedad. Las actuaciones que pueden ser subvencionadas son las llevadas a cabo entre el 22 de febrero de 2011 y la fecha de finalización del plazo de presentación de solicitudes.
Para la asistencia técnica, es decir la contratación indefinida de directores o gerentes, estudios de viabilidad, auditorias y asesoramiento que deberán ser prestados por empresas de reconocida solvencia profesional, se dispone una subvención del 50 % del coste de la acción, sin que la cuantía a percibir por una empresa de la economía social supere los 20.000 euros. Cuando la petición sea formulada por entidades asociativas, la subvención podrá alcanzar hasta el 75 % sin que pueda ser superior a 30.000 euros, y sin que el importe por cooperativa o sociedad laboral resulte superior a 3.000 euros. Las actuaciones deben haberse llevado a cabo entre el 1 de noviembre de 2011 y el 31 de octubre de 2012, y la solicitud haberse presentado en el plazo general establecido.
Por fin, la norma contempla la concesión de subvenciones para actividades de formación, fomento y difusión de la economía social vinculadas directamente al fomento del empleo. La subvención podrá ser del 100 % del coste de la actividad, con el límite de 90.000 euros por cada una de ellas. Las actividades, al igual que en el supuesto anterior, deben haberse llevado a cabo entre el 1 de noviembre de 2011 y el 31 de octubre de 2012, y la solicitud haberse presentado en el plazo general establecido.
jueves 9 de febrero de 2012
Projecte de llei de mesures fiscals i financeres. Esmenes d’interès per a la comunitat universitària.
El Butlletí oficial del Parlament publica avui dijous les esmenes presentades pels grups parlamentaris i les recomanacions que fa la ponència sobre la seva incorporació al text del projecte de llei que es debatrà durant aquest mes de febrer en Comissió i en sessió plenària.
He seleccionat per a aquesta entrada del blog les esmenes d’especial interès per a la comunitat universitària proposades pel grup majoritari de la Cambra, Convergència i Unió, atès que les dites esmenes han estat proposades per a la seva incorporació en el text del projecte per part de la Comissió.
Crec que venen temps difícils per a las universitats catalanes i per al seu personal docent i d’administració i serveis. Esperarem a la finalització de la tramitació parlamentaria per confirmar aquest parer.
Bona lectura del text.
Projecte de llei de mesures fiscals i finance¬res i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics
Tram. 200-00019/09
Informe de la Ponència de la Comissió d’Eco¬nomia, Finances i Pressupost.
Esmena núm. 46
De modificació
GP de Convergència i Unió (44)
Disposició addicional dotzena.
Es modifica la disposició addicional dotzena del present projecte de llei.
“Dotzena. Personal de les universitats públiques de Catalunya
“1. Sens perjudici de l’acompliment de les normes bàsiques estatals, les mesures de contenció de la despesa per a la reducció del dèficit públic en matèria de personal, adoptades en base a la necessitat de restablir l’equilibri pressupostari i restaurar les finances de la Generalitat i del seu sector públic; i que s’han establert als articles 76.3, 77 i a la disposició addicional sisena d’aquesta Llei, són d’aplicació al personal docent i investigador i d’administració i serveis. Els apartats 1 i 2 de l’article 76 i la disposició transitòria sisena d’aquesta Llei són d’aplicació al personal d’administració i serveis funcionari.
2. La jornada ordinària de treball del personal d’administració i serveis de les universitats públiques de Catalunya tindrà una mitjana setmanal no inferior a les 37 hores i 30 minuts. Aquesta mitjana setmanal s’entendrà sens perjudici de la jornada continuada en períodes de vacances i de les jornades especials que s’estableixin reglamentàriament per les universitats.
3. Els òrgans de govern i direcció que tinguin atribuïdes funcions en aquest àmbit material, en el marc d’autonomia de cada universitat, han de donar compliment als apartats anteriors. Les mesures establertes en aquesta Llei per a les universitats, són aplicables a les entitats que en depenen sobre les quals tinguin el control majori¬tari, sempre que hagin estat classificades dins del sector Administració pública de la Generalitat d’acord amb els criteris del SEC 95. Els rectors i rectores i els Consells Socials en l’àmbit de les seves respectives competències han de vetllar pel seu compliment. A aquests efectes és d’aplicació el que estableix la disposició addicional catorzena d’aquesta Llei. ”
Article 76. Modificació del Decret legislatiu 1/1997 (NOTA. NO MODIFICAT EN EL TRÀMIT DE COMISSIÓ).
1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 38 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, que resta redactat de la manera següent:
«1. La jubilació forçosa es declararà d’ofici quan el funcionari compleixi l’edat determinada legalment.»
2. S’afegeix un nou apartat 3 a l’article 38 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la re¬fosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, amb el redactat següent:
«3. El personal funcionari podrà sol•licitar el perllonga¬ment de la permanència en el servei actiu fins, com a màxim, els setanta anys d’edat. L’òrgan competent per declarar les jubilacions resoldrà de manera expressa i motivada l’atorgament o denegació del perllongament de la permanència en el servei actiu d’acord amb alguna de les següents causes:
»a) L’aptitud per a l’acompliment de les tasques i funcions pròpies del lloc de treball que s’ocupa.
»b) La conducta professional, el rendiment i/o l’assoli¬ment d’objectius.
»c) Les circumstàncies derivades de la planificació i racionalització dels recursos humans.
»Així mateix, l’òrgan competent podrà resoldre de mane¬ra motivada la finalització del perllongament autoritzat.
»Sense perjudici de l’anterior, s’atorgarà el perllonga¬ment de la permanència al servei actiu sempre que sigui necessari completar el temps mínim de serveis per a causar dret a la pensió de jubilació, d’acord amb els requisits i condicions establertes en el Règim de Seguretat Social que sigui aplicable.
»El què disposa aquest apartat no serà d’aplicació als funcionaris que tinguin normes específiques de jubilació.»
3. Es modifica l’apartat 2 de l’article 96 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos le¬gals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, que resta redactat de la manera següent:
«2. Es podrà disposar de sis dies de permís l’any, com a màxim, per assumptes personals sense justificació. La concessió d’aquests dies de permís serà subordinada a les necessitats del servei i en tots els casos caldrà garantir que la mateixa unitat orgànica on es presten els serveis assumirà sense dany per a terceres persones o per la pròpia organització les tasques del funcionari al qual es concedeix el permís.
»Sens perjudici de l’anterior, els funcionaris tenen dret a gaudir de dos dies addicionals en complir el sisè trienni, dret que s’incrementa en un dia addicional per cada trienni complert a partir del vuitè.»
Disposició addicional sisena. Sisena. Suspensió de les millores directes de la prestació econòmica d’incapacitat temporal i dels sistemes de premis per vinculació o antiguitat. (NOTA: NO MODIFICADA EN TRÀMIT DE COMISSIÓ)
1. Amb efectes a partir de l’entrada en vigor d’aques¬ta llei i amb caràcter indefinit, se suspenen els acords i pactes sindicals relatius al reconeixement de millores econòmiques directes destinades a completar la prestació per incapacitat temporal per contingències comunes del règim de previsió social d’aplicació. Aquest apartat s’aplica sens perjudici de l’establert a la disposició addicional sisena de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2010.
Esdevenen inaplicables, amb els mateixos efectes, les condicions regulades pels convenis col•lectius en relació amb la millora directa de les prestacions a que fa referència l’apartat anterior. Els òrgans de negociació de l’àmbit respectiu poden acordar, com a màxim i en concepte de millora directa, la percepció de la totalitat de retribucions durant els tres primers mesos en què el treballador romangui en situació d’incapacitat temporal.
2. Amb efectes a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei i amb caràcter indefinit, se suspenen els acords i pac¬tes sindicals que estableixin qualsevol sistema de premis vinculats als anys de serveis prestats consistents en el gaudiment de dies addicionals de vacances.
Esdevenen inaplicables, amb els mateixos efectes, les condicions regulades pels convenis col•lectius que estableixin sistemes de premis vinculats als anys de ser¬veis prestats consistents en la percepció de quantitats en metàl•lic o en el gaudiment de dies addicionals de vacances o de lliure disposició sempre que, en aquest darrer cas, superin els dies addicionals a què fa referència l’article 48.2 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’estatut bàsic de l’empleat públic.
3. Aquesta disposició s’aplica als acords, pactes i convenis col•lectius que, reconeixent les millores i els sistemes de premis a què fan referència els apartats anteriors, siguin d’aplicació al personal funcionari, estatutari i laboral al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, les entitats autònomes de caràcter administratiu, comercial o financer, les entitats de dret públic, els consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat i les universitats públiques catalanes, incloses les seves entitats dependents classificades dins el sector Administració Pública d’acord amb els criteris del SEC.
4. Són nuls de ple dret els acords, pactes o clàusules dels convenis col•lectius que se suscriguin en matèria de mi¬llores directes de la prestació econòmica d’incapacitat temporal i dels sistemes de premis per vinculació o antiguitat contravenint l’establert als apartats anteriors.
Disposició Addicional Catorzena. Suspensió d’acords i pactes i inaplicació de convenis col•lectius (NOTA: NO MODIFICADA EN TRÀMIT DE COMISSIÓ)
D’acord amb l’article 38.10 de la Llei 7/2007, del 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, ateses les excepcionals circumstàncies econòmiques que comporten el necessari redimensionament de la despesa pública, resten suspesos parcialment tots els acords i pactes sindicals signats en l’àmbit del personal funcionari i estatutari en els termes estrictament necessaris per a la correcta aplicació d’aquesta llei.
Així mateix, esdevenen inaplicables les clàusules contractuals o les condicions regulades pels convenis col•lectius en l’àmbit del personal laboral que contradiguin el que disposa aquesta llei.
Esmena núm. 47
D’addició
GP de Convergència i Unió (45)
Disposició addicional dissetena, nou apartat 3.
S’addiciona un nou apartat 3 a la disposició addicional dissetena del projecte de llei.
“3. Les subvencions concedides a les universitats públiques i privades, i als centres de recerca amb control majoritari d’una administració pública, s’hauran de justificar preferentment mitjançant comptes justificatius simplificats en els termes que s’estableixin a les bases reguladores de les subvencions o en l’acte de concessió en el cas de les subvencions directes. En la justificació es podrà exigir que el beneficiari realitzi, al seu càrrec, una auditoria limitada a la comprovació de la destinació de la subvenció.”
Disposició addicional dissetena. Mesures en matèria de recerca i universitats (NOTA: TEXT DEL PROJECTE DE LLEI).
1. No seran d’aplicació les disposicions de la present Llei que s’oposin al règim d’autonomia previst al Capítol IV del Títol II de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres per els centres CERCA i de la ICREA.
2. Són d’aplicació al Pla Serra Húnter, que té per objectiu promoure en les universitats públiques del sistema universitari de Catalunya la contractació laboral de personal acadèmic d’excel•lència, les següents previsions:
a) El contractes oferts en aquest Pla s’adreçaran, d’acord amb la normativa d’aplicació a la figura contractual que correspongui, a candidats que disposin de credencials internacionals d’alt nivell en docència i recerca, mitjan¬çant convocatòries obertes que afavoreixin la concurrència dels millors aspirants en un ampli entorn d’institucions d’arreu del món, incloses les de Catalunya.
b) S’autoritza la contractació laboral del personal acadèmic que quedi adscrit al Pla Serra Húnter, sens per¬judici de l’acompliment de la normativa bàsica estatal sobre despeses de personal. Correspon al Departament competent en matèria d’Universitats determinar la capa¬citat màxima de contractació de cada universitat per a cada curs acadèmic, que no podrà suposar un increment d’efectius, computats en equivalències a temps complet.
c) Correspon al Govern de la Generalitat determinar, si escau i mitjançant Acord, les percepcions econòmiques que, a mode d’incentius vinculats al Pla, pugui percebre el personal acadèmic que ha accedit a un contracte del Pla Serra Húnter. L’Administració de la Generalitat finançarà la meitat del cost de cadascuna de les contra¬ctacions del Pla Serra Húnter, així com la meitat de l’incentiu que pugui correspondre.
d) Als efectes del que prescriuen els apartats anteriors, s’autoritza el Govern de la Generalitat a adoptar els acords necessaris per concretar la segona fase del Pla i per efectuar-ne, si és el cas, les posteriors adaptacions que siguin oportunes; i s’autoritza la persona titular del Departament competent en matèria d’Universitats a for¬malitzar amb les universitats públiques els convenis de col•laboració que corresponguin.
Esmena núm. 49
D’addició
GP de Convergència i Unió (47)
Nova disposició addicional
S’addiciona una nova disposició addicional al projecte de llei.
“Disposició Addicional (nova). Mesures de suport a l’estabilitat pressupostària de les universitats públiques
1. Els plans d’estabilització pressupostària que hagin d’elaborar les universitats, d’acord amb la Llei de pressupostos i altra normativa d’aplicació, s’aproven per re-solució del titular del departament competent en matèria d’Universitats, i han d’incorporar, com a mínim, les me¬sures de regulació interna, execució i gestió dels ingres¬sos i les despeses, que permetin garantir el retorn a una situació d’equilibri pressupostari.
2. El rector/a o el president/a del Consell Social, escoltat el rector/a, podran sol•licitar al departament competent en matèria d’Universitats l’assistència d’un comissionat de comptes, nomenat per resolució del titular d’aquest departament, que tindrà per funció vetllar per l’execució i el compliment del pla d’estabilització, i analitzar la situació econòmica financera de la universitat i les perspectives d’evolució; i que haurà de retre comptes al rector/a, al president/a del Consell Social, així com al departament competent en matèria d’Universitats. El nomenament no pot comportar la creació de noves unitats orgàniques ni incrementar la despesa de personal.
3. El comissionat de comptes haurà de rebre el suport del rector/a, del president/a del Consell Social i del/la ge¬rent; i podrà assistir, amb veu i sense vot, a les reunions del Consell de Govern i del Consell Social, sempre que se li requereixi o que així ho consideri necessari, prèvia comunicació a l’òrgan.”
Esmena núm. 55
D’addició
GP de Convergència i Unió (53)
Disposició addicional (nova).
S’addiciona una nova disposició addicional al present projecte de llei.
“Disposició addicional (nova). Mesures de coordinació de les universitats
1. En l’adopció del criteris de racionalització i de les me¬sures d’estalvi, amb relació al personal d’administració i serveis que a l’entrada en vigor d’aquesta llei presti serveis a la universitat mitjançant nomenament d’interí, s’hauran de tenir en consideració les mesures relatives al personal interí al servei de l’Administració de la Generalitat, sens perjudici dels preceptes que els són directa¬ment aplicables.
2. El Consell Interuniversitari de Catalunya ha de treballar per a l’impuls de serveis consorciats interuniversitaris, en termes de cost i estructura, per a la millor consecució dels objectius de racionalització dels serveis, d’estalvi de costos, d’economies d’escala, d’eficàcia i eficiència en la gestió, i de qualitat en tots els serveis que presten, impulsant, quan escaigui, la personificació jurídica de caràcter associatiu que assumeixi les funcions corresponents.”
Esmena núm. 58
De modificació
GP de Convergència i Unió (56)
Disposició transitòria cinquena.
Es modifica la disposició transitòria cinquena del present projecte de llei.
“Cinquena. Reducció de la jornada dels llocs de treball ocupats per personal interí de l’àmbit de la Mesa Sectorial de negociació del personal d’administració i tècnic
El Govern de la Generalitat, a l’empara del que disposen els articles 68 i 69 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, amb caràcter transitori i com a mesura de contenció de la despesa en matèria de personal per a la reducció del dèficit públic, ha d’aprovar un pla d’ocupació que inclogui, com a mesura de prestació de serveis a temps parcial, la reducció en un 15% de la jornada, dels llocs de treball ocupats per personal interí de l’àmbit de la Mesa Sectorial de negociació del personal d’administració i tècnic, d’acord amb l’article 47 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’empleat públic, amb reducció proporcional de les retribucions dels llocs de treball.
Aquest pla d’ocupació ha de garantir la correcta prestació dels serveis públics.
Resten exclosos de la mesura els llocs de treball ocupats per personal interí del cos de bombers de la Generalitat, cos d’agents rurals, cossos d’auxiliars tècnics i tècnics especialistes de la Generalitat de Catalunya del grup ser¬veis penitenciaris, i cos de titulació superior de la Generalitat, veterinària de l’àmbit d’escorxador.
Aquesta mesura transitòria ha de tenir una durada de 2 anys. Aquest termini podrà ser modificat per Acord de Govern atenent al compliment dels objectius de reducció del dèficit públic. “
Disposició transitòria Cinquena. Reducció de la jornada per al personal interí de l’àmbit de la Mesa Sectorial de negociació del personal d’administració i tècnic
(NOTA: TEXT DEL PROJECTE DE LLEI)
S’autoritza el Govern de la Generalitat perquè acordi, amb caràcter transitori i com a mesura de contenció de la despesa per a la reducció del dèficit públic en matèria de personal, la reducció de la jornada en un terç per al personal interí de l’àmbit de la Mesa Sectorial de negoci¬ació del personal d’administració i tècnic, amb deducció proporcional de les seves retribucions. El Govern determinarà l’àmbit organitzatiu i temporal d’aplicació de la mesura.
Esmena núm. 59
D’addició
GP de Convergència i Unió (57)
Disposició transitòria sisena, nou paràgraf.
S’addiciona un nou paràgraf a la disposició transitòria sisena del present projecte de llei.
“Sisena. Excedència voluntària amb reserva de lloc de treball
Durant els tres anys següents a l’entrada en vigor d’aquesta llei, el personal funcionari inclòs dins l’àmbit d’aplicació del Text Únic de la Llei de la funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, i el personal estatutari de l’Institut Català de la Salut, té dret a gaudir d’un període d’excedència voluntària d’una durada mínima d’un any i màxima de tres durant el qual es tindrà dret a la re¬serva del lloc de treball i al còmput del temps a efectes de triennis i grau personal. Aquesta excedència impedeix ocupar llocs de treball en el sector públic sota cap tipus de relació funcionarial o contractual. Aquesta mesura no serà d’aplicació al personal del cos de policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, amb excepció del personal de l’escala de suport, ni al personal docent no universitari.
Només podrà acollir-se a aquesta excedència el personal funcionari i el personal estatutari que, en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei, romangui en situació administrativa de servei actiu o en una altra situació administrativa que comporti reserva del lloc de treball.”
Recomanacions de la Ponència
La Ponència recomana l’adopció de les esmenes núm. 1, 3, 19, 24, 26, 27, 28, 29, 32, 33, 34, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 53, 55, 56, 58, 61, 63, 65, 66 i 70
He seleccionat per a aquesta entrada del blog les esmenes d’especial interès per a la comunitat universitària proposades pel grup majoritari de la Cambra, Convergència i Unió, atès que les dites esmenes han estat proposades per a la seva incorporació en el text del projecte per part de la Comissió.
Crec que venen temps difícils per a las universitats catalanes i per al seu personal docent i d’administració i serveis. Esperarem a la finalització de la tramitació parlamentaria per confirmar aquest parer.
Bona lectura del text.
Projecte de llei de mesures fiscals i finance¬res i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics
Tram. 200-00019/09
Informe de la Ponència de la Comissió d’Eco¬nomia, Finances i Pressupost.
Esmena núm. 46
De modificació
GP de Convergència i Unió (44)
Disposició addicional dotzena.
Es modifica la disposició addicional dotzena del present projecte de llei.
“Dotzena. Personal de les universitats públiques de Catalunya
“1. Sens perjudici de l’acompliment de les normes bàsiques estatals, les mesures de contenció de la despesa per a la reducció del dèficit públic en matèria de personal, adoptades en base a la necessitat de restablir l’equilibri pressupostari i restaurar les finances de la Generalitat i del seu sector públic; i que s’han establert als articles 76.3, 77 i a la disposició addicional sisena d’aquesta Llei, són d’aplicació al personal docent i investigador i d’administració i serveis. Els apartats 1 i 2 de l’article 76 i la disposició transitòria sisena d’aquesta Llei són d’aplicació al personal d’administració i serveis funcionari.
2. La jornada ordinària de treball del personal d’administració i serveis de les universitats públiques de Catalunya tindrà una mitjana setmanal no inferior a les 37 hores i 30 minuts. Aquesta mitjana setmanal s’entendrà sens perjudici de la jornada continuada en períodes de vacances i de les jornades especials que s’estableixin reglamentàriament per les universitats.
3. Els òrgans de govern i direcció que tinguin atribuïdes funcions en aquest àmbit material, en el marc d’autonomia de cada universitat, han de donar compliment als apartats anteriors. Les mesures establertes en aquesta Llei per a les universitats, són aplicables a les entitats que en depenen sobre les quals tinguin el control majori¬tari, sempre que hagin estat classificades dins del sector Administració pública de la Generalitat d’acord amb els criteris del SEC 95. Els rectors i rectores i els Consells Socials en l’àmbit de les seves respectives competències han de vetllar pel seu compliment. A aquests efectes és d’aplicació el que estableix la disposició addicional catorzena d’aquesta Llei. ”
Article 76. Modificació del Decret legislatiu 1/1997 (NOTA. NO MODIFICAT EN EL TRÀMIT DE COMISSIÓ).
1. Es modifica l’apartat 1 de l’article 38 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, que resta redactat de la manera següent:
«1. La jubilació forçosa es declararà d’ofici quan el funcionari compleixi l’edat determinada legalment.»
2. S’afegeix un nou apartat 3 a l’article 38 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la re¬fosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, amb el redactat següent:
«3. El personal funcionari podrà sol•licitar el perllonga¬ment de la permanència en el servei actiu fins, com a màxim, els setanta anys d’edat. L’òrgan competent per declarar les jubilacions resoldrà de manera expressa i motivada l’atorgament o denegació del perllongament de la permanència en el servei actiu d’acord amb alguna de les següents causes:
»a) L’aptitud per a l’acompliment de les tasques i funcions pròpies del lloc de treball que s’ocupa.
»b) La conducta professional, el rendiment i/o l’assoli¬ment d’objectius.
»c) Les circumstàncies derivades de la planificació i racionalització dels recursos humans.
»Així mateix, l’òrgan competent podrà resoldre de mane¬ra motivada la finalització del perllongament autoritzat.
»Sense perjudici de l’anterior, s’atorgarà el perllonga¬ment de la permanència al servei actiu sempre que sigui necessari completar el temps mínim de serveis per a causar dret a la pensió de jubilació, d’acord amb els requisits i condicions establertes en el Règim de Seguretat Social que sigui aplicable.
»El què disposa aquest apartat no serà d’aplicació als funcionaris que tinguin normes específiques de jubilació.»
3. Es modifica l’apartat 2 de l’article 96 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos le¬gals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, que resta redactat de la manera següent:
«2. Es podrà disposar de sis dies de permís l’any, com a màxim, per assumptes personals sense justificació. La concessió d’aquests dies de permís serà subordinada a les necessitats del servei i en tots els casos caldrà garantir que la mateixa unitat orgànica on es presten els serveis assumirà sense dany per a terceres persones o per la pròpia organització les tasques del funcionari al qual es concedeix el permís.
»Sens perjudici de l’anterior, els funcionaris tenen dret a gaudir de dos dies addicionals en complir el sisè trienni, dret que s’incrementa en un dia addicional per cada trienni complert a partir del vuitè.»
Disposició addicional sisena. Sisena. Suspensió de les millores directes de la prestació econòmica d’incapacitat temporal i dels sistemes de premis per vinculació o antiguitat. (NOTA: NO MODIFICADA EN TRÀMIT DE COMISSIÓ)
1. Amb efectes a partir de l’entrada en vigor d’aques¬ta llei i amb caràcter indefinit, se suspenen els acords i pactes sindicals relatius al reconeixement de millores econòmiques directes destinades a completar la prestació per incapacitat temporal per contingències comunes del règim de previsió social d’aplicació. Aquest apartat s’aplica sens perjudici de l’establert a la disposició addicional sisena de la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2010.
Esdevenen inaplicables, amb els mateixos efectes, les condicions regulades pels convenis col•lectius en relació amb la millora directa de les prestacions a que fa referència l’apartat anterior. Els òrgans de negociació de l’àmbit respectiu poden acordar, com a màxim i en concepte de millora directa, la percepció de la totalitat de retribucions durant els tres primers mesos en què el treballador romangui en situació d’incapacitat temporal.
2. Amb efectes a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei i amb caràcter indefinit, se suspenen els acords i pac¬tes sindicals que estableixin qualsevol sistema de premis vinculats als anys de serveis prestats consistents en el gaudiment de dies addicionals de vacances.
Esdevenen inaplicables, amb els mateixos efectes, les condicions regulades pels convenis col•lectius que estableixin sistemes de premis vinculats als anys de ser¬veis prestats consistents en la percepció de quantitats en metàl•lic o en el gaudiment de dies addicionals de vacances o de lliure disposició sempre que, en aquest darrer cas, superin els dies addicionals a què fa referència l’article 48.2 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’estatut bàsic de l’empleat públic.
3. Aquesta disposició s’aplica als acords, pactes i convenis col•lectius que, reconeixent les millores i els sistemes de premis a què fan referència els apartats anteriors, siguin d’aplicació al personal funcionari, estatutari i laboral al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut, l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, les entitats autònomes de caràcter administratiu, comercial o financer, les entitats de dret públic, els consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, les fundacions amb participació total o majoritària de la Generalitat i les universitats públiques catalanes, incloses les seves entitats dependents classificades dins el sector Administració Pública d’acord amb els criteris del SEC.
4. Són nuls de ple dret els acords, pactes o clàusules dels convenis col•lectius que se suscriguin en matèria de mi¬llores directes de la prestació econòmica d’incapacitat temporal i dels sistemes de premis per vinculació o antiguitat contravenint l’establert als apartats anteriors.
Disposició Addicional Catorzena. Suspensió d’acords i pactes i inaplicació de convenis col•lectius (NOTA: NO MODIFICADA EN TRÀMIT DE COMISSIÓ)
D’acord amb l’article 38.10 de la Llei 7/2007, del 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, ateses les excepcionals circumstàncies econòmiques que comporten el necessari redimensionament de la despesa pública, resten suspesos parcialment tots els acords i pactes sindicals signats en l’àmbit del personal funcionari i estatutari en els termes estrictament necessaris per a la correcta aplicació d’aquesta llei.
Així mateix, esdevenen inaplicables les clàusules contractuals o les condicions regulades pels convenis col•lectius en l’àmbit del personal laboral que contradiguin el que disposa aquesta llei.
Esmena núm. 47
D’addició
GP de Convergència i Unió (45)
Disposició addicional dissetena, nou apartat 3.
S’addiciona un nou apartat 3 a la disposició addicional dissetena del projecte de llei.
“3. Les subvencions concedides a les universitats públiques i privades, i als centres de recerca amb control majoritari d’una administració pública, s’hauran de justificar preferentment mitjançant comptes justificatius simplificats en els termes que s’estableixin a les bases reguladores de les subvencions o en l’acte de concessió en el cas de les subvencions directes. En la justificació es podrà exigir que el beneficiari realitzi, al seu càrrec, una auditoria limitada a la comprovació de la destinació de la subvenció.”
Disposició addicional dissetena. Mesures en matèria de recerca i universitats (NOTA: TEXT DEL PROJECTE DE LLEI).
1. No seran d’aplicació les disposicions de la present Llei que s’oposin al règim d’autonomia previst al Capítol IV del Títol II de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres per els centres CERCA i de la ICREA.
2. Són d’aplicació al Pla Serra Húnter, que té per objectiu promoure en les universitats públiques del sistema universitari de Catalunya la contractació laboral de personal acadèmic d’excel•lència, les següents previsions:
a) El contractes oferts en aquest Pla s’adreçaran, d’acord amb la normativa d’aplicació a la figura contractual que correspongui, a candidats que disposin de credencials internacionals d’alt nivell en docència i recerca, mitjan¬çant convocatòries obertes que afavoreixin la concurrència dels millors aspirants en un ampli entorn d’institucions d’arreu del món, incloses les de Catalunya.
b) S’autoritza la contractació laboral del personal acadèmic que quedi adscrit al Pla Serra Húnter, sens per¬judici de l’acompliment de la normativa bàsica estatal sobre despeses de personal. Correspon al Departament competent en matèria d’Universitats determinar la capa¬citat màxima de contractació de cada universitat per a cada curs acadèmic, que no podrà suposar un increment d’efectius, computats en equivalències a temps complet.
c) Correspon al Govern de la Generalitat determinar, si escau i mitjançant Acord, les percepcions econòmiques que, a mode d’incentius vinculats al Pla, pugui percebre el personal acadèmic que ha accedit a un contracte del Pla Serra Húnter. L’Administració de la Generalitat finançarà la meitat del cost de cadascuna de les contra¬ctacions del Pla Serra Húnter, així com la meitat de l’incentiu que pugui correspondre.
d) Als efectes del que prescriuen els apartats anteriors, s’autoritza el Govern de la Generalitat a adoptar els acords necessaris per concretar la segona fase del Pla i per efectuar-ne, si és el cas, les posteriors adaptacions que siguin oportunes; i s’autoritza la persona titular del Departament competent en matèria d’Universitats a for¬malitzar amb les universitats públiques els convenis de col•laboració que corresponguin.
Esmena núm. 49
D’addició
GP de Convergència i Unió (47)
Nova disposició addicional
S’addiciona una nova disposició addicional al projecte de llei.
“Disposició Addicional (nova). Mesures de suport a l’estabilitat pressupostària de les universitats públiques
1. Els plans d’estabilització pressupostària que hagin d’elaborar les universitats, d’acord amb la Llei de pressupostos i altra normativa d’aplicació, s’aproven per re-solució del titular del departament competent en matèria d’Universitats, i han d’incorporar, com a mínim, les me¬sures de regulació interna, execució i gestió dels ingres¬sos i les despeses, que permetin garantir el retorn a una situació d’equilibri pressupostari.
2. El rector/a o el president/a del Consell Social, escoltat el rector/a, podran sol•licitar al departament competent en matèria d’Universitats l’assistència d’un comissionat de comptes, nomenat per resolució del titular d’aquest departament, que tindrà per funció vetllar per l’execució i el compliment del pla d’estabilització, i analitzar la situació econòmica financera de la universitat i les perspectives d’evolució; i que haurà de retre comptes al rector/a, al president/a del Consell Social, així com al departament competent en matèria d’Universitats. El nomenament no pot comportar la creació de noves unitats orgàniques ni incrementar la despesa de personal.
3. El comissionat de comptes haurà de rebre el suport del rector/a, del president/a del Consell Social i del/la ge¬rent; i podrà assistir, amb veu i sense vot, a les reunions del Consell de Govern i del Consell Social, sempre que se li requereixi o que així ho consideri necessari, prèvia comunicació a l’òrgan.”
Esmena núm. 55
D’addició
GP de Convergència i Unió (53)
Disposició addicional (nova).
S’addiciona una nova disposició addicional al present projecte de llei.
“Disposició addicional (nova). Mesures de coordinació de les universitats
1. En l’adopció del criteris de racionalització i de les me¬sures d’estalvi, amb relació al personal d’administració i serveis que a l’entrada en vigor d’aquesta llei presti serveis a la universitat mitjançant nomenament d’interí, s’hauran de tenir en consideració les mesures relatives al personal interí al servei de l’Administració de la Generalitat, sens perjudici dels preceptes que els són directa¬ment aplicables.
2. El Consell Interuniversitari de Catalunya ha de treballar per a l’impuls de serveis consorciats interuniversitaris, en termes de cost i estructura, per a la millor consecució dels objectius de racionalització dels serveis, d’estalvi de costos, d’economies d’escala, d’eficàcia i eficiència en la gestió, i de qualitat en tots els serveis que presten, impulsant, quan escaigui, la personificació jurídica de caràcter associatiu que assumeixi les funcions corresponents.”
Esmena núm. 58
De modificació
GP de Convergència i Unió (56)
Disposició transitòria cinquena.
Es modifica la disposició transitòria cinquena del present projecte de llei.
“Cinquena. Reducció de la jornada dels llocs de treball ocupats per personal interí de l’àmbit de la Mesa Sectorial de negociació del personal d’administració i tècnic
El Govern de la Generalitat, a l’empara del que disposen els articles 68 i 69 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, amb caràcter transitori i com a mesura de contenció de la despesa en matèria de personal per a la reducció del dèficit públic, ha d’aprovar un pla d’ocupació que inclogui, com a mesura de prestació de serveis a temps parcial, la reducció en un 15% de la jornada, dels llocs de treball ocupats per personal interí de l’àmbit de la Mesa Sectorial de negociació del personal d’administració i tècnic, d’acord amb l’article 47 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’empleat públic, amb reducció proporcional de les retribucions dels llocs de treball.
Aquest pla d’ocupació ha de garantir la correcta prestació dels serveis públics.
Resten exclosos de la mesura els llocs de treball ocupats per personal interí del cos de bombers de la Generalitat, cos d’agents rurals, cossos d’auxiliars tècnics i tècnics especialistes de la Generalitat de Catalunya del grup ser¬veis penitenciaris, i cos de titulació superior de la Generalitat, veterinària de l’àmbit d’escorxador.
Aquesta mesura transitòria ha de tenir una durada de 2 anys. Aquest termini podrà ser modificat per Acord de Govern atenent al compliment dels objectius de reducció del dèficit públic. “
Disposició transitòria Cinquena. Reducció de la jornada per al personal interí de l’àmbit de la Mesa Sectorial de negociació del personal d’administració i tècnic
(NOTA: TEXT DEL PROJECTE DE LLEI)
S’autoritza el Govern de la Generalitat perquè acordi, amb caràcter transitori i com a mesura de contenció de la despesa per a la reducció del dèficit públic en matèria de personal, la reducció de la jornada en un terç per al personal interí de l’àmbit de la Mesa Sectorial de negoci¬ació del personal d’administració i tècnic, amb deducció proporcional de les seves retribucions. El Govern determinarà l’àmbit organitzatiu i temporal d’aplicació de la mesura.
Esmena núm. 59
D’addició
GP de Convergència i Unió (57)
Disposició transitòria sisena, nou paràgraf.
S’addiciona un nou paràgraf a la disposició transitòria sisena del present projecte de llei.
“Sisena. Excedència voluntària amb reserva de lloc de treball
Durant els tres anys següents a l’entrada en vigor d’aquesta llei, el personal funcionari inclòs dins l’àmbit d’aplicació del Text Únic de la Llei de la funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, i el personal estatutari de l’Institut Català de la Salut, té dret a gaudir d’un període d’excedència voluntària d’una durada mínima d’un any i màxima de tres durant el qual es tindrà dret a la re¬serva del lloc de treball i al còmput del temps a efectes de triennis i grau personal. Aquesta excedència impedeix ocupar llocs de treball en el sector públic sota cap tipus de relació funcionarial o contractual. Aquesta mesura no serà d’aplicació al personal del cos de policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, amb excepció del personal de l’escala de suport, ni al personal docent no universitari.
Només podrà acollir-se a aquesta excedència el personal funcionari i el personal estatutari que, en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei, romangui en situació administrativa de servei actiu o en una altra situació administrativa que comporti reserva del lloc de treball.”
Recomanacions de la Ponència
La Ponència recomana l’adopció de les esmenes núm. 1, 3, 19, 24, 26, 27, 28, 29, 32, 33, 34, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 51, 53, 55, 56, 58, 61, 63, 65, 66 i 70
miércoles 8 de febrero de 2012
Las referencias a la reforma laboral en el discurso del Presidente Mariano Rajoy.
Reproduzco en esta entrada del blog las referencias directas que el Presidente del gobierno ha dedicado a la reforma laboral que será aprobada el próximo viernes en su intervención de hoy miércoles en el Congreso de los Diputados para informar de los resultados del Consejo europeo celebrado el 30 de enero, así como también algunas menciones a la política europea que tienen especial relevancia para nuestro mercado de trabajo. Una explicación más amplia, aunque de alcance muy general, puede encontrarse en la intervención de la Ministra de Empleo y Seguridad Social, Fátima Báñez, en su comparecencia de ayer martes en la Comisión de Empleo y Seguridad Social del Congreso de los Diputados, cuyo texto íntegro no he podido aún leer y del que se encuentra un buen extracto en la página del MEySS.
Parece que volveremos a tener trabajo los iuslaboralistas, aunque ya tengo más dudas de que la reforma sirva justamente para aquello que teóricamente persigue, es decir la creación de trabajo. Esperaremos al BOE del sábado 11 o lunes 13, y creo que no me equivocaré en las fechas.
Por cierto, no deja de ser curioso que el Presidente alabe el acuerdo entre las organizaciones empresariales y sindicales pero sólo explique el contenido salarial del mismo, e incluso es más sorprendente que afirma que no se ha avanzado prácticamente nada en materia de flexibilidad interna cuando justamente este es un pilar básico del acuerdo, tal como ha explicado con toda claridad en un lúcido artículo el Secretario General de FITEQA Joaquín González.
.......................................................
“En tercer lugar voy a hablar de la reforma del mercado de trabajo. Señorías, no parece razonable que, mientras en Europa la tasa de paro durante esta crisis se ha elevado del 7,6 al 10,4 por 100, en España haya pasado del 8,2 al 22,8 por 100. Mientras la media europea sube 2,8 puntos, en España lo hace en 14,6 puntos.
Culpar a la regulación del mercado de trabajo y a la legislación laboral de este hecho diferencial sería un profundo error; pero no es menos cierto que nuestro mercado de trabajo necesita una profunda reforma que lo haga más favorecedor para la creación de empleo y la estabilidad del mismo.
Convencido de esto, y antes, incluso, de la sesión de investidura, invité a las centrales sindicales y a las organizaciones empresariales a unos encuentros en los que les mostré mi preocupación por la materia y mi voluntad de actuar sobre este asunto. Siendo, como soy, un profundo partidario del diálogo social, les animé a que buscaran el acuerdo en una serie de cuestiones (absentismo, ámbito de la negociación colectiva, ultra-actividad, movilidad funcional en el seno de la empresa, modalidades de contratación, intermediación laboral, formación profesional, etc., etc.), porque creo que siempre es mejor que la ordenación legal en este terreno cuente con el apoyo de las partes más directamente implicadas.
Lo primero que tengo que hacer es agradecer la disposición con la que, tanto los representantes de los sindicatos, como los de los trabajadores, acogieron mi petición, especialmente en unos días tan significativos como lo son las fechas navideñas. Tras sucesivas rondas de negociación, los agentes sociales dieron a conocer un principio de acuerdo en materia salarial, negociación colectiva y flexibilidad interna.
Concretamente, se ha llegado a un acuerdo en los siguientes puntos: moderación salarial para tres años: un crecimiento máximo de los salarios de un 0,5 por 100 en 2012 y de un 0,6 por 100 en 2013; en 2014 el crecimiento salarial será del 0,6 por 100 si el PIB de 2013 crece menos del 1 por 100; del 1 por 100 si crece entre 1 y 2 por 100; y del 1,5 por 100 si crece más del 2 por 100. En caso de que la inflación supere el 2 por 100, y sólo por la parte que exceda ese 2 por 100, se ha pactado una cláusula de salvaguardia, lo que trae aparejada una importante desindexación.
Éste era el ámbito de actuación exclusiva de los agentes sociales; el ámbito en el que sólo ellos y con su responsabilidad podían llegar a un acuerdo trascendental para nuestro país, y yo les agradezco que lo hayan hecho.
No les ha sido posible avanzar de forma clara en otros aspectos del mercado laboral cuya regulación corresponde, por otra parte, a las Cortes Generales o al Gobierno. Me refiero a cuestiones como la intermediación, la contratación, la flexibilidad interna, la formación o la estructura de la negociación colectiva; aspectos, todos ellos, básicos en el funcionamiento de nuestras relaciones laborales y en las que es necesario hacer profundas mejoras, si queremos que España no siga siendo el país con el peor comportamiento de su mercado de trabajo de toda Europa. No obstante, sindicatos y patronal nos han hecho llegar sus acuerdos parciales y las razones de sus desacuerdos, que han enriquecido la elaboración de la reforma en la que el Gobierno viene trabajando.
Siguiendo el calendario establecido en el Debate de Investidura, tras la aprobación por el Consejo de Ministros del Anteproyecto de Ley Orgánica de Estabilidad Presupuestaria y Financiera, y una semana más tarde del Real Decreto Ley de saneamiento del sistema financiero, este próximo viernes le toca a la reforma laboral. Es intención del Gobierno que ésta sea amplia y profunda, a la vez que equilibrada y, sobre todo, útil para la consecución de un clima que favorezca la competitividad, la contratación de puestos de trabajo y el empleo estable”.
………………………………………………………………………………….
(En la Unión Europea) “En materia de empleo, debemos reformar nuestros mercados de trabajo para reparar las consecuencias de la crisis económica sobre el empleo, que, como hemos visto antes, se manifiestan con especial virulencia en nuestro país; debemos avanzar en flexibilidad, movilidad y capacidad de adaptación a las circunstancias económicas, y reducir la dualidad del mercado de trabajo y mejorar la formación, como formas de promover el empleo juvenil. La discusión en el Consejo Europeo fue intensa en este área de especial relevancia para España y acordamos llevar a cabo actuaciones inmediatas, tanto en el nivel nacional como en el comunitario, destinadas a mejorar la oferta de trabajo y reducir el desempleo, especialmente el juvenil…………………………………
Como ustedes saben, en el ámbito europeo España ha propuesto tres ideas:
Primera, el establecimiento de reglas comunes para crear un fondo de capitalización para los trabajadores que sustituya a costes de despido. Facilitará la contratación de las empresas, sobre todo de las Pymes, y la movilidad laboral; por tanto, contribuirá a avanzar en el mercado único….
Segunda, la armonización de las retribuciones de directivos de entidades financieras con ayudas públicas, estableciendo límites cuantitativos. Es necesario poner orden en las cuentas de los que en parte han causado la escasez de crédito. Ello permitirá prevenir situaciones como la actual en el futuro y contribuirá a evitar que la escasez de crédito existente limite de forma importante la capacidad de nuestras empresas para crecer y crear empleo.
Y, tercera, nos sumamos a la idea de reutilizar los fondos europeos no gastados en apoyar al empleo, reducir la brecha tecnológica y facilitar la financiación de la pequeña y mediana empresa. España espera beneficiarse de estos fondos y que los mismos se dirijan a las áreas en las que estimamos puedan tener un mayor impacto. En ello estamos trabajando con la Comisión y con el resto de las instituciones europeas.
Parece que volveremos a tener trabajo los iuslaboralistas, aunque ya tengo más dudas de que la reforma sirva justamente para aquello que teóricamente persigue, es decir la creación de trabajo. Esperaremos al BOE del sábado 11 o lunes 13, y creo que no me equivocaré en las fechas.
Por cierto, no deja de ser curioso que el Presidente alabe el acuerdo entre las organizaciones empresariales y sindicales pero sólo explique el contenido salarial del mismo, e incluso es más sorprendente que afirma que no se ha avanzado prácticamente nada en materia de flexibilidad interna cuando justamente este es un pilar básico del acuerdo, tal como ha explicado con toda claridad en un lúcido artículo el Secretario General de FITEQA Joaquín González.
.......................................................
“En tercer lugar voy a hablar de la reforma del mercado de trabajo. Señorías, no parece razonable que, mientras en Europa la tasa de paro durante esta crisis se ha elevado del 7,6 al 10,4 por 100, en España haya pasado del 8,2 al 22,8 por 100. Mientras la media europea sube 2,8 puntos, en España lo hace en 14,6 puntos.
Culpar a la regulación del mercado de trabajo y a la legislación laboral de este hecho diferencial sería un profundo error; pero no es menos cierto que nuestro mercado de trabajo necesita una profunda reforma que lo haga más favorecedor para la creación de empleo y la estabilidad del mismo.
Convencido de esto, y antes, incluso, de la sesión de investidura, invité a las centrales sindicales y a las organizaciones empresariales a unos encuentros en los que les mostré mi preocupación por la materia y mi voluntad de actuar sobre este asunto. Siendo, como soy, un profundo partidario del diálogo social, les animé a que buscaran el acuerdo en una serie de cuestiones (absentismo, ámbito de la negociación colectiva, ultra-actividad, movilidad funcional en el seno de la empresa, modalidades de contratación, intermediación laboral, formación profesional, etc., etc.), porque creo que siempre es mejor que la ordenación legal en este terreno cuente con el apoyo de las partes más directamente implicadas.
Lo primero que tengo que hacer es agradecer la disposición con la que, tanto los representantes de los sindicatos, como los de los trabajadores, acogieron mi petición, especialmente en unos días tan significativos como lo son las fechas navideñas. Tras sucesivas rondas de negociación, los agentes sociales dieron a conocer un principio de acuerdo en materia salarial, negociación colectiva y flexibilidad interna.
Concretamente, se ha llegado a un acuerdo en los siguientes puntos: moderación salarial para tres años: un crecimiento máximo de los salarios de un 0,5 por 100 en 2012 y de un 0,6 por 100 en 2013; en 2014 el crecimiento salarial será del 0,6 por 100 si el PIB de 2013 crece menos del 1 por 100; del 1 por 100 si crece entre 1 y 2 por 100; y del 1,5 por 100 si crece más del 2 por 100. En caso de que la inflación supere el 2 por 100, y sólo por la parte que exceda ese 2 por 100, se ha pactado una cláusula de salvaguardia, lo que trae aparejada una importante desindexación.
Éste era el ámbito de actuación exclusiva de los agentes sociales; el ámbito en el que sólo ellos y con su responsabilidad podían llegar a un acuerdo trascendental para nuestro país, y yo les agradezco que lo hayan hecho.
No les ha sido posible avanzar de forma clara en otros aspectos del mercado laboral cuya regulación corresponde, por otra parte, a las Cortes Generales o al Gobierno. Me refiero a cuestiones como la intermediación, la contratación, la flexibilidad interna, la formación o la estructura de la negociación colectiva; aspectos, todos ellos, básicos en el funcionamiento de nuestras relaciones laborales y en las que es necesario hacer profundas mejoras, si queremos que España no siga siendo el país con el peor comportamiento de su mercado de trabajo de toda Europa. No obstante, sindicatos y patronal nos han hecho llegar sus acuerdos parciales y las razones de sus desacuerdos, que han enriquecido la elaboración de la reforma en la que el Gobierno viene trabajando.
Siguiendo el calendario establecido en el Debate de Investidura, tras la aprobación por el Consejo de Ministros del Anteproyecto de Ley Orgánica de Estabilidad Presupuestaria y Financiera, y una semana más tarde del Real Decreto Ley de saneamiento del sistema financiero, este próximo viernes le toca a la reforma laboral. Es intención del Gobierno que ésta sea amplia y profunda, a la vez que equilibrada y, sobre todo, útil para la consecución de un clima que favorezca la competitividad, la contratación de puestos de trabajo y el empleo estable”.
………………………………………………………………………………….
(En la Unión Europea) “En materia de empleo, debemos reformar nuestros mercados de trabajo para reparar las consecuencias de la crisis económica sobre el empleo, que, como hemos visto antes, se manifiestan con especial virulencia en nuestro país; debemos avanzar en flexibilidad, movilidad y capacidad de adaptación a las circunstancias económicas, y reducir la dualidad del mercado de trabajo y mejorar la formación, como formas de promover el empleo juvenil. La discusión en el Consejo Europeo fue intensa en este área de especial relevancia para España y acordamos llevar a cabo actuaciones inmediatas, tanto en el nivel nacional como en el comunitario, destinadas a mejorar la oferta de trabajo y reducir el desempleo, especialmente el juvenil…………………………………
Como ustedes saben, en el ámbito europeo España ha propuesto tres ideas:
Primera, el establecimiento de reglas comunes para crear un fondo de capitalización para los trabajadores que sustituya a costes de despido. Facilitará la contratación de las empresas, sobre todo de las Pymes, y la movilidad laboral; por tanto, contribuirá a avanzar en el mercado único….
Segunda, la armonización de las retribuciones de directivos de entidades financieras con ayudas públicas, estableciendo límites cuantitativos. Es necesario poner orden en las cuentas de los que en parte han causado la escasez de crédito. Ello permitirá prevenir situaciones como la actual en el futuro y contribuirá a evitar que la escasez de crédito existente limite de forma importante la capacidad de nuestras empresas para crecer y crear empleo.
Y, tercera, nos sumamos a la idea de reutilizar los fondos europeos no gastados en apoyar al empleo, reducir la brecha tecnológica y facilitar la financiación de la pequeña y mediana empresa. España espera beneficiarse de estos fondos y que los mismos se dirijan a las áreas en las que estimamos puedan tener un mayor impacto. En ello estamos trabajando con la Comisión y con el resto de las instituciones europeas.
lunes 6 de febrero de 2012
El baròmetre de gener del Centre d’Investigacions Sociològiques. Les preocupacions dels espanyols.
1. El darrer baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), del mes de gener, fet públic avui dilluns 6 de febrer, segueix constatant la preocupació dels ciutadans per l’atur i un xic més per la situació econòmica, i també que la immigració segueix sent un important problema per a Espanya però molt menys a títol personal pels enquestats. El baròmetre es va dur a terme entre els dies 4 i 15 de gener.
La immigració es considera el sisè problema (possibilitat de tres respostes) que existeix actualment a Espanya (7.5, 0.1 punts menys que el mes de desembre), per darrera de l’atur (83.3, es a dir 1.2 punts més que el mes de desembre), dels problemes d’índole econòmica (53.7, 3.3 punts més que en el baròmetre anterior), de “la classe política, els partits polítics” (17.8, 1.9 punts menys que en el baròmetre de desembre), de la corrupció i el frau (12.3, 6.3 punts més que el mes de desembre) i de la sanitat (8.1, 1.2 punts menys que en el baròmetre anterior), Li segueixen la inseguretat ciutadana (5.7), l’habitatge (5.6), i l’educació (5.6).
Quan es pregunta als enquestats quin és el principal problema ara a Espanya, la immigració es situa també en el sisè lloc (1.0, 0.3 punts menys que en el baròmetre del mes de desembre), per darrera de l’atur (66.0, 2.2 punts més que en el baròmetre anterior), dels problemes d’índole econòmica (16.3, 2.7 punts menys que el mes de desembre), de “la classe política, els partits polítics” (6.6), “la corrupció i el frau” (3.2), i "el govern, els polítics i els partits" (1.0).
Si es pregunta quins són els problemes que afecten personalment més els enquestats (possibilitat de tres respostes), la immigració es situa en el quinzè lloc (2.2, 0.1 punts menys que en el baròmetre de desembre), per darrera de l’atur (45.0), dels problemes d’índole econòmica (43.3), les pensions (8.2) “no sap” (7.3), “no contesta” (7.2 ), la sanitat (7.1), l’educació (5.9), els problemes relacionats amb la qualitat de l’ocupació (5.6), l’habitatge (5.3), la classe política, els partits polítics (4.3.), les preocupacions i situacions personals (3.7), els problemes d’índole social (3.6), la inseguretat ciutadana (3.3), i la corrupció i el frau (3.3).
Quan es pregunta quin és el problema que afecta personalment més a l’enquestat, la immigració es situa en el dissetè lloc (0.5, 0.1 punts menys que en el baròmetre anterior), per darrera de l’atur (37.6), els problemes d’índole econòmica (24.3), “no sap” (7.3), “no contesta” (7.2), les pensions (5.4), els problemes relacionats amb la qualitat de l’ocupació (2.9), la sanitat (2.2), l’educació (1.8), la classe política, els partits polítics (1.5), l’habitatge (1.5), la corrupció i el frau (1.4), les preocupacions i situacions personals (1.4), els problemes d’indole social (1.2), la inseguretat ciutadana (0.8), “altres respostes” (0.7), i els problemes relacionats amb la joventut (0.6),
2. Hi ha avantatge sobre la preocupació per la immigració entre els homes en relació amb les dones (8.4 i 6.6) quan es pregunta quins són els principals problemes a Espanya. Són les persones de edat compreses entre els 18 i 24 anys les més preocupades amb caràcter general (10.9), i les de 35 a 44 anys quan es pregunta quin es el principal problema personal (0.8).
3. Pel nivell d’estudis, la immigració com a principal problema a Espanya es reconeguda pel 9.8 de les persones amb estudis de primària, i són les persones sense estudis les que s’hi senten més preocupades personalment per la immigració (1.2). Segons la condició socioeconòmica dels enquestats, són els capatassos i obrers qualificats (no agraris), els qui manifesten més preocupació general per la immigració (11.3), sent el grup de “treball domèstic no remunerat” i els obrers no qualificats (agraris i no agraris) els qui encapçalen el pòdium pel que fa a la preocupació personal (1.5 i 1.4).
Per status socioeconòmic, són els obrers no qualificats els qui manifesten més la seva preocupació general per la immigració segons el baròmetre (10.0), i també els qui ocupen el primer lloc quan es pregunta quin és el problema que els afecta més directament (0.9).
4. D’especial interès em semblen les dades aportades pel baròmetre de gener sobre les preocupacions del enquestats segons la seva opció política electoral, es a dir segons el record de vot en les eleccions generals del 20 de novembre de 2011. Si en la primera resposta eren un 7.5 dels enquestats els que consideraven la immigració com un dels tres principals problemes a Espanya, el percentatge puja fins el 18.2 per a les persones que no tenien edat de votar, i és el grup que votà en blanc el qui creu que la immigració es el problema que li afecta més personalment (1.3).
5. El baròmetre de gener inclou una pregunta relativa a diversos problemes i la creença de la persona enquestada sobre com evolucionaran durant l’any 2012. Un 22,8 % dels enquestat creuen que la immigració millorarà, el 31,2 % que seguirà igual i el 36,3 % que empitjorarà.
La immigració es considera el sisè problema (possibilitat de tres respostes) que existeix actualment a Espanya (7.5, 0.1 punts menys que el mes de desembre), per darrera de l’atur (83.3, es a dir 1.2 punts més que el mes de desembre), dels problemes d’índole econòmica (53.7, 3.3 punts més que en el baròmetre anterior), de “la classe política, els partits polítics” (17.8, 1.9 punts menys que en el baròmetre de desembre), de la corrupció i el frau (12.3, 6.3 punts més que el mes de desembre) i de la sanitat (8.1, 1.2 punts menys que en el baròmetre anterior), Li segueixen la inseguretat ciutadana (5.7), l’habitatge (5.6), i l’educació (5.6).
Quan es pregunta als enquestats quin és el principal problema ara a Espanya, la immigració es situa també en el sisè lloc (1.0, 0.3 punts menys que en el baròmetre del mes de desembre), per darrera de l’atur (66.0, 2.2 punts més que en el baròmetre anterior), dels problemes d’índole econòmica (16.3, 2.7 punts menys que el mes de desembre), de “la classe política, els partits polítics” (6.6), “la corrupció i el frau” (3.2), i "el govern, els polítics i els partits" (1.0).
Si es pregunta quins són els problemes que afecten personalment més els enquestats (possibilitat de tres respostes), la immigració es situa en el quinzè lloc (2.2, 0.1 punts menys que en el baròmetre de desembre), per darrera de l’atur (45.0), dels problemes d’índole econòmica (43.3), les pensions (8.2) “no sap” (7.3), “no contesta” (7.2 ), la sanitat (7.1), l’educació (5.9), els problemes relacionats amb la qualitat de l’ocupació (5.6), l’habitatge (5.3), la classe política, els partits polítics (4.3.), les preocupacions i situacions personals (3.7), els problemes d’índole social (3.6), la inseguretat ciutadana (3.3), i la corrupció i el frau (3.3).
Quan es pregunta quin és el problema que afecta personalment més a l’enquestat, la immigració es situa en el dissetè lloc (0.5, 0.1 punts menys que en el baròmetre anterior), per darrera de l’atur (37.6), els problemes d’índole econòmica (24.3), “no sap” (7.3), “no contesta” (7.2), les pensions (5.4), els problemes relacionats amb la qualitat de l’ocupació (2.9), la sanitat (2.2), l’educació (1.8), la classe política, els partits polítics (1.5), l’habitatge (1.5), la corrupció i el frau (1.4), les preocupacions i situacions personals (1.4), els problemes d’indole social (1.2), la inseguretat ciutadana (0.8), “altres respostes” (0.7), i els problemes relacionats amb la joventut (0.6),
2. Hi ha avantatge sobre la preocupació per la immigració entre els homes en relació amb les dones (8.4 i 6.6) quan es pregunta quins són els principals problemes a Espanya. Són les persones de edat compreses entre els 18 i 24 anys les més preocupades amb caràcter general (10.9), i les de 35 a 44 anys quan es pregunta quin es el principal problema personal (0.8).
3. Pel nivell d’estudis, la immigració com a principal problema a Espanya es reconeguda pel 9.8 de les persones amb estudis de primària, i són les persones sense estudis les que s’hi senten més preocupades personalment per la immigració (1.2). Segons la condició socioeconòmica dels enquestats, són els capatassos i obrers qualificats (no agraris), els qui manifesten més preocupació general per la immigració (11.3), sent el grup de “treball domèstic no remunerat” i els obrers no qualificats (agraris i no agraris) els qui encapçalen el pòdium pel que fa a la preocupació personal (1.5 i 1.4).
Per status socioeconòmic, són els obrers no qualificats els qui manifesten més la seva preocupació general per la immigració segons el baròmetre (10.0), i també els qui ocupen el primer lloc quan es pregunta quin és el problema que els afecta més directament (0.9).
4. D’especial interès em semblen les dades aportades pel baròmetre de gener sobre les preocupacions del enquestats segons la seva opció política electoral, es a dir segons el record de vot en les eleccions generals del 20 de novembre de 2011. Si en la primera resposta eren un 7.5 dels enquestats els que consideraven la immigració com un dels tres principals problemes a Espanya, el percentatge puja fins el 18.2 per a les persones que no tenien edat de votar, i és el grup que votà en blanc el qui creu que la immigració es el problema que li afecta més personalment (1.3).
5. El baròmetre de gener inclou una pregunta relativa a diversos problemes i la creença de la persona enquestada sobre com evolucionaran durant l’any 2012. Un 22,8 % dels enquestat creuen que la immigració millorarà, el 31,2 % que seguirà igual i el 36,3 % que empitjorarà.
sábado 4 de febrero de 2012
Comunidad Valenciana. Autorización de agencias de colocación y adecuación de los centros asociados en intermediación laboral.
El Boletín oficial autonómico publicó el 16 de enero el Decreto 14/2012, de 13 de enero, del Consell, “de adaptación de la normativa estatal sobre autorización de agencias de colocación, con o sin ánimo de lucro, y de regulación del procedimiento de adecuación de los centros asociados en intermediación laboral”, que entró en vigor al día siguiente de su publicación.
De acuerdo a lo dispuesto en el artículo 1 el objeto de la norma es regular, por una parte, qué órganos autonómicos son los competentes para autorizar las agencias de colocación en el ámbito territorial de la Comunidad Valenciana, y establecer, por otra, el procedimiento de adecuación a la normativa estatal (Real Decreto 1796/2010 de 30 de diciembre) de los centros asociados del servicio valenciano de empleo y formación (SERVEF) en el ámbito de la intermediación laboral. Tales centros se encuentran regulados por la Orden de 25 de febrero de 2003, que regula las acciones que desarrollan justamente en materia de intermediación.
Por consiguiente, nos encontramos con dos tipos de entidades que desarrollan idénticas funciones pero con regulación diferenciada, y de ahí que el ejecutivo autonómico considere necesario “someter la actividad de los primeros (centros asociados) a la vigente normativa reguladora (de las agencias), dada la similitud de funciones a realizar”.
La norma atribuye al director general competente en materia de empleo e intermediación laboral la competencia para resolver sobre las solicitudes de autorización que se formulen, en un plazo máximo de tres meses y con la consideración del silencio como positivo en caso de inexistencia de resolución expresa.
Por otra parte, los centros asociados dispondrán del plazo de un mes desde el 17 de enero para solicitar autorización para operar como agencia de colocación. Mientras no haya resolución de la autoridad administrativa laboral competente los centros seguirán operando con arreglo a la normativa anterior, con la fecha límite de 31 de marzo. Los centros que no soliciten la adecuación quedarán extinguidos en esa misma fecha
De acuerdo a lo dispuesto en el artículo 1 el objeto de la norma es regular, por una parte, qué órganos autonómicos son los competentes para autorizar las agencias de colocación en el ámbito territorial de la Comunidad Valenciana, y establecer, por otra, el procedimiento de adecuación a la normativa estatal (Real Decreto 1796/2010 de 30 de diciembre) de los centros asociados del servicio valenciano de empleo y formación (SERVEF) en el ámbito de la intermediación laboral. Tales centros se encuentran regulados por la Orden de 25 de febrero de 2003, que regula las acciones que desarrollan justamente en materia de intermediación.
Por consiguiente, nos encontramos con dos tipos de entidades que desarrollan idénticas funciones pero con regulación diferenciada, y de ahí que el ejecutivo autonómico considere necesario “someter la actividad de los primeros (centros asociados) a la vigente normativa reguladora (de las agencias), dada la similitud de funciones a realizar”.
La norma atribuye al director general competente en materia de empleo e intermediación laboral la competencia para resolver sobre las solicitudes de autorización que se formulen, en un plazo máximo de tres meses y con la consideración del silencio como positivo en caso de inexistencia de resolución expresa.
Por otra parte, los centros asociados dispondrán del plazo de un mes desde el 17 de enero para solicitar autorización para operar como agencia de colocación. Mientras no haya resolución de la autoridad administrativa laboral competente los centros seguirán operando con arreglo a la normativa anterior, con la fecha límite de 31 de marzo. Los centros que no soliciten la adecuación quedarán extinguidos en esa misma fecha
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
