domingo, 4 de junio de 2017

Despidos colectivos. ¿Finaliza la saga Santa Bárbara con la sentencia del TS de 12 de mayo de 2017, que desestima los recursos de casación interpuestos por varios sindicatos y por el comité del centro de A Coruña? Análisis de la conflictividad judicial desde la primera sentencia de la AN de 8 de julio de 2013 (y III).



A) No existió el acuerdo deseado por mi parte, y la TS ha resuelto nuevamente en el caso Santa Bárbara, con desestimación de los recursos de casación interpuesto por los sindicatos y por el comité de empresa del centro de trabajo de A Coruña.   

Despidos colectivos. ¿Finaliza la saga Santa Bárbara con la sentencia del TS de 12 de mayo de 2017, que desestima los recursos de casación interpuestos por varios sindicatos y por el comité del centro de A Coruña? Análisis de la conflictividad judicial desde la primera sentencia de la AN de 8 de julio de 2013 (II).

Despidos colectivos. ¿Finaliza la saga Santa Bárbara con la sentencia del TS de 12 de mayo de 2017, que desestima los recursos de casación interpuestos por varios sindicatos y por el comité del centro de A Coruña? Análisis de la conflictividad judicial desde la primera sentencia de la AN de 8 de julio de 2013 (I).



1. Introducción.

El pasado jueves, 1 de junio, el gabinete de comunicación del Poder Judicial emitió una nota de prensa con el título “El Tribunal Supremo confirma la validez del EREen la empresa Santa Bárbara Sistemas S.A”, y el subtítulo “La Sala Cuarta señala que, además de la situación económica negativa, concurrían causas productivas”. Es decir, desestima los recursos de casación interpuesto por cinco sindicatos y por un comité de empresa de un centro de trabajo, con confirmación de la sentencia dictada por la Sala de lo Social de la Audiencia Nacional el 15 de abril de 2015 que validó el despido colectivo realizado por la empresa.  

sábado, 3 de junio de 2017

La immigració i les dades d'atur i d’afiliació a la Seguretat Social del mes de maig.




En primer lloc, faig referència a les dades d’afiliació a la SeguretatSocial, fetes  públiques el divendres, 2 de juny de 2017, pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.


Pel que fa a la població estrangera les dades més destacades són les següents:

La mitja del nombre de treballadors estrangers afiliats a la Seguretat Social durant el mes de maig ha estat de 1.861.591,  amb un augment de 63.719 persones sobre el mes anterior, degut fonamentalment al creixement de l’afiliació en el regim general (58.833). El nombre de treballadors del regim d’autònoms és en l’actualitat de 294.174, i el del regim general és de 1.562.600.

Durant el mes d’abril el nombre mitjà d’afiliats a la Seguretat Social s’incrementà en sèrie interanual en 683.575 persones, mentre que l’augment del nombre d’estrangers va ser de 130.573.

Analitzo a continuació les dades sobre demandants d’ocupació, aturregistrat i contractes, que corresponen al mes de maig i de les prestacionscorresponents al mes d’abril, que van ser també publicades el divendres, 2 de juny de 2017, pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social.

Les dades més destacades son les següents:

A) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur: 399.568  (11,54 % del total, 3.461.128). 140.769 són de països UE i 258.799 de països no UE. S’ha produït un descens mensual de 18.227 persones (16,28 % del descens total de l’atur a tota Espanya, 111.908 persones), i una disminució interanual de 52.723 (12,25 % de la disminució de l’atur del total de la població, 430.275). En les dades del mes de maig destaca el descens de l’atur  en el sector de l’agricultura(8,57 %, sent l’atur de 37.981), i el de serveis (4,40 %, sent l’atur de 232.379).

B) Nombre de treballadors estrangers en situació d’atur a Catalunya: 78.486 (19,16 % del total, 409.490) 16.907 són de països UE i 61.579 de països no UE, amb descens mensual de 5.051 persones (27,71 % de la disminució de l’augment a tota Espanya, 18.227), i una disminució interanual de 13.953 (26,46 % del descens a tot l’Estat, 52.723 persones). L’atur es concentra majoritàriament en el sector dels serveis en les quatre demarcacions territorials catalanes (45.420), i l’atur en el sector de la construcció es situa en 10.661, per darrera del de les persones sense ocupació anterior, 12.532.

C) Nombre de treballadors estrangers beneficiaris de prestacions d’atur el mes d’abril: 165.900, amb un descens interanual del 9,5 %. 71.484 aturats són de països UE i 94.416 són de països no UE. Aquest nombre suposa el 9,16 % sobre el total de beneficiaris, amb un percentatge del 11,61 % si es tracta de la prestació contributiva, del 7,88 % en cas de subsidi, 9,25 % en la renda activa d’inserció, i 3,47 % per al subsidi per a treballadors eventuals agraris. Les dades estadístiques del mes de març de 2015 van incorporar les xifres dels aturats estrangers que perceben l’ajuda econòmica del programa d’activació per a l’ocupació regulada en el RDL 16/2014, de 19 de desembre, que en finalitzar el mes d’abril són un total de 2.276, el 10,31 % del total de les persones perceptores de l’ajuda.

Si comparem les dades d’abril amb les dels onze mesos anteriors s’observa un augment de la població acollida a prestació contributiva, una disminució dels perceptors de subsidi i dels qui reben la renda activa d’inserció, i un important creixement de la població acollida al subsidi agrari. Hi ha una altra dada que convé tenir en consideració per analitzar els canvis que s’estan produint en la percepció de prestacions per part dels estrangers: en sèrie interanual, la prestació contributiva ha passat del 11,18 % al 11,61 % (un augment del 3,9 % en sèrie interanual), i el subsidi ha experimentat un descens del 8,25 % al 7,88 % (un 4,6 % en sèrie interanual). Es a dir, el nombre d’aturats estrangers que cobren el subsidi de desocupació sobre el total de la població perceptora es inferior que el dels qui cobren la prestació contributiva (11,61 i 7,88 %), consolidant-se la tendència mantinguda durant molts mesos anteriors. Tanmateix, destaca el nombre de persones perceptores de la Renda Activa d’Inserció, el 9,25 % del total dels perceptors, amb un 3,5 % de descens en sèrie interanual. De les dades del mes del mes d’abril cal destacar que el percentatge de perceptors de la RAI segueix per sobre dels perceptors del subsidi. En termes percentuals, el nombre major és el dels estrangers perceptors de prestacions contributives.

Si analitzem quins aturats cobren els diferents tipus de prestacions, podem comprovar que les contributives suposen el 47,8 % dels estrangers de països UE i el 45,3 % dels de països no UE, i que el nombre de perceptors del subsidi, RAI i REASS, suposa el 52,2 i  el 54,7 % respectivament. Pel que fa a les dades del conjunt de la població perceptora de prestacions el mes d’abril, un total de 1.810.767, el 37 % reben prestacions contributives i el 43 % prestacions assistencials.

El percentatge de beneficiaris sobre el total de demandants d’ocupació estrangers és del 30,28 % (31,44 i 30,32 % els mesos d’abril de 2015 i 2016 respectivament). La despesa per als aturats estrangers és de 110.415 milions d‘euros, un 7,9 % de la despesa total (amb un augment de l’1,3 % sobre l’any anterior).

El 61,4 % de la despesa total de prestacions (1.388.840 milions euros) es destina a la prestació contributiva, i el 66,5 % en el cas dels aturats estrangers (61,0 i 64,1 % en els mesos d’abril de 2016 i 2017, respectivament).

D) Pel que fa al nombre de perceptors estrangers la província de Madrid manté el primer lloc (15,53 %), per davant de les de Barcelona (13,61 %), %), València (5,93 %), Alacant (5,06 %), Almeria (4,28 %), Múrcia (3,59 %), Illes Balears (3,50 %), Màlaga (3,34 %), Tarragona (3,22 %), Castelló (2,79 %), Girona (2,55 %), Saragossa (2,53 %), i Las Palmas (2,53 %),

E) Per nacionalitats, els treballadors romanesos ocupen el primer lloc (38.427, 23,16 %), per davant dels marroquins (32.692, 19,71 %), mentre que els búlgars ocupen la tercera posició (8.811, 5,31 % %), per davant dels equatorians (6.882, 4,15 %), dels italians (6.539, 3,94 %) i dels colombians (5.802, 3,50 %).

Tras el XXVII Congreso de la Asociación Española de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social. Unas notas sobre la política social europea.



1. Fiel a su cita anual desde 1990, la Asociación Española de Derecho del Trabajo y de laSeguridad Social ha celebrado esta semana su XXVII congreso, en la Facultad deCiencias Jurídicas de la Universidad Rovira i Virgili. Durante dos días, hemosdebatido y analizado la política laboral y social europea, haciendo balance de la misma hasta el momento presente y abordando sus perspectivas ante un futuro europeo, y también mundial, muy incierto por lo que respecta al respeto y mantenimiento, cuando están reconocidos, y obtención, cuando no lo estén, de los derechos sociales.