martes, 10 de noviembre de 2026

El Parlament de Catalunya torna a debatre sobre les polítiques d’ocupació i, una vegada més, sobre l’anomenat salari mínim de referència

 

1. El dia 26 d’octubre el grup parlamentaria d’ERC va presentar una moció sobre les polítiques d’ocupació  , conseqüència de una interpel·lació prèvia.

Les esmenes presentades pels altres grups parlamentaris poden consultar-se en aquest enllaç   i les esmenes transaccionals en aquest 

La moció va ser debatuda en la sessió plenària del 5 de novembre (vídeo disponible en aquest enllaç     ) i el text finalment aprovat   , amb poques modificacions sobre la proposta presentada, es el que reprodueixo a continuació efectuant la comparació entre ambdós textos i afegint els resultats de les votacions. 

 

Moció presentada

Text aprovat

El Parlament de Catalunya

1. Constata que tot i el creixement econòmic continuïtat dels darrers anys i la caiguda de l’atur, l’increment del cost de la vida cada cop es un problema més greu per garantir el benestar material de la majoria treballadora de Catalunya. Una crisi de repartiment de rendiments de l’economia, on els salaris no augmenten el necessari per situar-se al nivell de l’increment dels preus dels productes bàsics i l’habitatge, mentre les grans empreses energètiques, bancàries o del sector de l’alimentació gaudeixen de beneficis records.

 

 

 

 

2. Per a superar aquesta situació, considera necessari avançar cap a un model econòmic d’alt valor afegit i sostenible, on els rèdits de l’activitat econòmica estiguin repartits de forma equitativa entre treball i capital, afavorint a la redistribució de la riquesa de forma justa i reduint les desigualtats.

 

 

 

 

3. Per tal de fer-ho, exigeix al Govern de la Generalitat un lideratge públic i actiu, amb mesures estructurals que facin efectiva la reindustrialització verda i garanteixin el benestar i els drets de les treballadores i els treballadors. Per aquest motiu, insta el Govern de la Generalitat a:

 

a. Garantir la continuïtat de l’activitat industrial en processos de regulació d’ocupació que afecten industries clau com l’automoció elèctrica, la química o el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació.

 

 

 

 

 

 

 

 

b. Condicionar els ajuts públics a l’activitat econòmica, especialment en sectors estratègics i indústries clau, al manteniment dels llocs de treball i a la participació de la Generalitat en la governança i la presa de decisions d’aquests sectors i indústries.

 

 

 

 

 

c. Impulsar les estratègies de concertació territorials que fomentin l’ocupació i el desenvolupament econòmic, i que coordinin les iniciatives públiques i privades del territori destinades a la creació d’ocupació, tal i com es planteja a la Llei 13/2015, de 9 de juliol. En el marc d’aquestes estratègies territorials han de ser impulsades per les administracions comarcals/locals conjuntament amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives.

 

 

 

 

4. Per tal de construir un Model econòmic més pròsper i equitatiu, troba imprescindible un Salari Mínim Català, d’obligat compliment legal, que actuï com a terra de la distribució salarial a Catalunya i que es correspongui a un 60% del Salari Mitjà, en la línia de la Carta Social Europea i del criteri del Comitè Europeu de Drets Socials, i que superi l’actual model voluntarista de salari de referència atorgant a la Generalitat la capacitat per a legislar el salari mínim interprofessional a Catalunya.

 

 

 

 

  

5. Manifesta que, per tal d’exercir el lideratge necessari per capgirar el model econòmic, és imprescindible que la Generalitat tingui tota la capacitat de decisió, i per això exigeix al Govern de la Generalitat que exigeixi de forma decidida i contundent al Govern de l’Estat:

 

a. El traspàs integral de la inspecció de treball i seguretat social, iniciat amb el Reial Decret 206/2010, tot assumint de manera integral les funcions inspectores, així com els mitjans humans, econòmics, materials i organitzatius necessaris per a garantir-ne l’exercici efectiu, tal com aquest Parlament ja ha reclamat en la Moció 167/XV.

 

b. El traspàs de les polítiques passives, de la mateixa manera que s’ha fet al País Basc, convertint el Servei d’Ocupació de Catalunya en un servei integral que gestioni les polítiques d’ocupació, tal com aquest Parlament ja ha reclamat en la Moció 167/XV.

 

c. Les modificacions normatives necessàries per a establir un Salari Mínim Català, tal com el descriu el punt 4 d’aquesta moció.

 

 

d. La recuperació de les competències de gestió dels expedients de regulació d’ocupació, tot reduint el llindar de la competència territorial de l’expedient de regulació d’ocupació del 85% (fixat per l’article 25.3 del Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada) al 51%, i recuperar l’autorització administrativa dels expedients per motius econòmics, tècnics, organitzatius o de producció (ETOP) i de força major, tal com aquest Parlament ja va reclamar en la Moció 20/XV.

El Parlament de Catalunya

1. Constata que tot i el creixement econòmic continuïtat dels darrers anys i la caiguda de l’atur, l’increment del cost de la vida cada cop es un problema més greu per garantir el benestar material de la majoria treballadora de Catalunya. Una crisi de repartiment de rendiments de l’economia, on els salaris no augmenten el necessari per situar-se al nivell de l’increment dels preus dels productes bàsics i l’habitatge, mentre les grans empreses energètiques, bancàries o del sector de l’alimentació gaudeixen de beneficis records. 

 

Aprovat: 71 vots a favor (PSC-Units, ERC, Comuns, CUP-DT), 26 en contra (PPC i Vox) i 36 abstencions (Junts i AC)

 

2. Per a superar aquesta situació, considera necessari avançar cap a un model econòmic d’alt valor afegit i sostenible, on els rèdits de l’activitat econòmica estiguin repartits de forma equitativa entre treball i capital, afavorint a la redistribució de la riquesa de forma justa i reduint les desigualtats.

 

Aprovat: 71 vots a favor (PSC-Units, ERC, Comuns, CUP-DT), 28 en contra (PPC, Vox i AC) i 34 abstencions (Junts)

 

3. Per tal de fer-ho, exigeix al Govern de la Generalitat un lideratge públic i actiu, amb mesures estructurals que facin efectiva la reindustrialització verda i garanteixin el benestar i els drets de les treballadores i els treballadors. Per aquest motiu, insta el Govern de la Generalitat a:

 

a. Garantir la continuïtat de l’activitat industrial en processos de regulació d’ocupació que afecten industries clau com l’automoció elèctrica, la química o el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació. És urgent que el sector automoció, a través del Clúster de la industria de l'automoció de Catalunya, rebi el finançament necessari per poder fer la transformació cap al vehicle elèctric tal com es va aprovar a la Resolució 515/XV del Parlament de Catalunya i com recull l'acció 30 del Pacte Nacional per la Indústria.

 

Aprovat: 105 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns, CUP-DT), 26 en contra (PPC i Vox) i 2 abstencions (AC)

 

b. Condicionar els ajuts públics a l’activitat econòmica, especialment en sectors estratègics i indústries clau, al manteniment dels llocs de treball i a la participació de la Generalitat en la governança i la presa de decisions d’aquests sectors i indústries.

 

Rebutjat: 30 vots a favor (ERC, Comuns, CUP-DT), 62 en contra (Junts, PPC, Vox, AC) i 41 abstencions (PSC-Units)

 

c. Impulsar les estratègies de concertació territorials que fomentin l’ocupació i el desenvolupament econòmic, i que coordinin les iniciatives públiques i privades del territori destinades a la creació d’ocupació, tal i com es planteja a la Llei 13/2015, de 9 de juliol. En el marc d’aquestes estratègies territorials han de ser impulsades per les administracions comarcals/locals conjuntament amb les organitzacions sindicals i empresarials més representatives.

 

Aprovat: 107 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns, CUP-DT i AC) i 26 vots en contra (PPC, Vox)

 

4. Per tal de construir un model econòmic més pròsper i equitatiu, troba imprescindible reclamar al Govern de l'Estat a que continuï incrementant el salari mínim interprofessional i que faci efectiu un canvi normatiu que permeti establir un SMI superior als territoris amb un salari mitjà superior a l'estatal, com Catalunya, amb l'objectiu que representi, com a mínim, el 60% del salari mitjà del territori. Mentre aquest canvi normatiu no és efectiu insta al Govern de la Generalitat al desplegament d'un salari mínim de referència català.

Aprovat: 107 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns, CUP-DT i AC) i 26 vots en contra (PPC, Vox)

 

 5. Manifesta que, per tal d’exercir el lideratge necessari per capgirar el model econòmic, és imprescindible que la Generalitat tingui tota la capacitat de decisió, i per això exigeix al Govern de la Generalitat que exigeixi de forma decidida i contundent al Govern de l’Estat:

 

a. El traspàs integral de la inspecció de treball i seguretat social, iniciat amb el Reial Decret 206/2010, tot assumint de manera integral les funcions inspectores, així com els mitjans humans, econòmics, materials i organitzatius necessaris per a garantir-ne l’exercici efectiu, tal com aquest Parlament ja ha reclamat en la Moció 167/XV.

 

b. El traspàs de les polítiques passives, de la mateixa manera que s’ha fet al País Basc, convertint el Servei d’Ocupació de Catalunya en un servei integral que gestioni les polítiques d’ocupació, tal com aquest Parlament ja ha reclamat en la Moció 167/XV. 

 

c. Les modificacions normatives necessàries per a establir un Salari Mínim Català, tal com el descriu el punt 4 d’aquesta moció, sense perjudici del desplegament immediat d'un salari mínim de referència català en el marc de les competències actualment disponibles.

 

d. La recuperació de les competències de gestió dels expedients de regulació d’ocupació, tot reduint el llindar de la competència territorial de l’expedient de regulació d’ocupació del 85% (fixat per l’article 25.3 del Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada) al 51%, i recuperar l’autorització administrativa dels expedients per motius econòmics, tècnics, organitzatius o de producció (ETOP) i de força major, tal com aquest Parlament ja va reclamar en la Moció 20/XV.

 

Aprovats: 107 vots a favor (PSC-Units, Junts, ERC, Comuns, CUP-DT i AC) i 26 vots en contra (PPC, Vox) 

 

 

 

Solament vull afegir en relació amb el debat sobre l’anomenat salari mínim de referència la menció a dues entrades publicada en el blog i que considero que segueixen sent jurídicament vàlides: la primera, de l’any 2020, “A propósito del “salario mínimo catalán de referencia”. Explicación descriptiva, y aportación jurídica propia recordando el debate sobre el salario mínimo de ciudad (sin olvidar la mención al SMI)”  https://eduardorojoblog.blogspot.com/2020/02/a-proposito-del-salario-minimo-catalan.html ; la segona, de l’any actual, “A vueltas con el debate sobre el salario mínimo autonómico y la importancia de la negociación colectiva. A propósito del Acuerdo del Pleno del Parlamento Vasco de 5 de marzo de 2026” https://eduardorojoblog.blogspot.com/2026/03/a-vueltas-con-el-debate-sobre-el.html 

Bona lectura

No hay comentarios: